Els que tenen la responsabilitat, per què ho permeten?
Els que la patim, per què ho consentim?
La situació a les urgències de l’hospital del Parc Taulí és de col•lapse total. Tant els boxes fixes com els d’emergència habilitats als passadissos estan ocupats. Lliteres i cadires de rodes obstaculitzen les entrades. Els malalts traslladats en ambulància no tenen espai on ser ubicats, fet que comporta retards en la seva atenció mèdica. No hi ha prou monitors de constants vitals i cal esperar a que siguin retirats a un altre malalt. No hi ha ni tan sols lliteres suficients. Aquesta no és una situació excepcional sinó, per desgràcia, massa habitual.
El personal, malgrat alguns esforços generosos, està totalment desbordat, desanimat i, aparentment, desmotivat. Ningú es queixa obertament, però la precària situació laboral del personal d’urgències, tant contractualment com salarial, deu tenir la seva influència.
És una experiència que viuen diàriament els usuaris que tenen la necessitat d’acudir a aquest servei i que podrien preguntar-se si els que tenen la responsabilitat per aquesta vergonya utilitzen també aquests mateixos serveis. També podrien preguntar-se si la calamitosa situació no serà la responsable real que el 2007 s’hagin atès en aquest hospital 10.000 urgències menys que l’any anterior i no, com pregonen amb èmfasi els responsables, una millor gestió dels recursos.
Aquesta situació és herència de 23 anys de reducció de la inversió i la despesa sanitària, receptes dels successius governs de CiU a les que el tripartit, més enllà de les paraules buides dels discursos, no ha aplicat un canvi real. Més aviat es practica un cert continuisme i les empreses que feien negoci de i amb la Sanitat Pública continuen sent les mateixes.
Mentrestant, el que sense cap mena de dubte podria pal•liar aquesta situació, la construcció del promès i compromès Hospital Ernest Lluch, continua sent només un projecte i la Mancomunitat encara no ha posat els terrenys a disposició de la Generalitat. Alhora, aquesta no sembla tenir massa clar qui i com el construirà ni qui i com el gestionarà, encara que tot apunta a que l’escollit serà el Consorci Parc Taulí, destinat a gestionar tota la sanitat de la nostra comarca.
Malgrat tot, la Sanitat Pública continua sent (per quant de temps?) un actiu imprescindible i per això val la pena que tots i totes ens involucrem molt més en la seva defensa i millora.
COORDINADORA PER LA SANITAT PÚBLICA
BARBERÀ, CERDANYOLA, MONTCADA I RIPOLLET
coordinadorasanitat@gmail.com
Els que la patim, per què ho consentim?
La situació a les urgències de l’hospital del Parc Taulí és de col•lapse total. Tant els boxes fixes com els d’emergència habilitats als passadissos estan ocupats. Lliteres i cadires de rodes obstaculitzen les entrades. Els malalts traslladats en ambulància no tenen espai on ser ubicats, fet que comporta retards en la seva atenció mèdica. No hi ha prou monitors de constants vitals i cal esperar a que siguin retirats a un altre malalt. No hi ha ni tan sols lliteres suficients. Aquesta no és una situació excepcional sinó, per desgràcia, massa habitual.
El personal, malgrat alguns esforços generosos, està totalment desbordat, desanimat i, aparentment, desmotivat. Ningú es queixa obertament, però la precària situació laboral del personal d’urgències, tant contractualment com salarial, deu tenir la seva influència.
És una experiència que viuen diàriament els usuaris que tenen la necessitat d’acudir a aquest servei i que podrien preguntar-se si els que tenen la responsabilitat per aquesta vergonya utilitzen també aquests mateixos serveis. També podrien preguntar-se si la calamitosa situació no serà la responsable real que el 2007 s’hagin atès en aquest hospital 10.000 urgències menys que l’any anterior i no, com pregonen amb èmfasi els responsables, una millor gestió dels recursos.
Aquesta situació és herència de 23 anys de reducció de la inversió i la despesa sanitària, receptes dels successius governs de CiU a les que el tripartit, més enllà de les paraules buides dels discursos, no ha aplicat un canvi real. Més aviat es practica un cert continuisme i les empreses que feien negoci de i amb la Sanitat Pública continuen sent les mateixes.
Mentrestant, el que sense cap mena de dubte podria pal•liar aquesta situació, la construcció del promès i compromès Hospital Ernest Lluch, continua sent només un projecte i la Mancomunitat encara no ha posat els terrenys a disposició de la Generalitat. Alhora, aquesta no sembla tenir massa clar qui i com el construirà ni qui i com el gestionarà, encara que tot apunta a que l’escollit serà el Consorci Parc Taulí, destinat a gestionar tota la sanitat de la nostra comarca.
Malgrat tot, la Sanitat Pública continua sent (per quant de temps?) un actiu imprescindible i per això val la pena que tots i totes ens involucrem molt més en la seva defensa i millora.
COORDINADORA PER LA SANITAT PÚBLICA
BARBERÀ, CERDANYOLA, MONTCADA I RIPOLLET
coordinadorasanitat@gmail.com
